Miscel·lània

(En actualització permanent)

Accessibilitat Universal

Accessibilitat dels espais

L’accessibilitat dels espais, encara que no estiguem especialment interessats en ella específicament, ens dóna moltes pistes per comprendre les dificultats d’accés a la informació de les diferents situacions:

Ajudes tècniques

  • Guia «preguntin sobre accessibilitat i ajudes tècniques!» (2010) [Institut de Majors i Serveis Socials – IMSERSO] (PDF en castellà): Aquesta guia pretén donar resposta a la demanda d’informació tècnica i d’orientació sobre com fer accessibles determinades situacions, espais, serveis i activitats dins el camp de la discapacitat i les persones grans. La Guia consta de 72 fitxes, agrupades en 7 capítols, que sintetitzen els aspectes més rellevants per aconseguir l’accessibilitat integral i el disseny universal en qualsevol situació, entorn, servei o activitat. D’aquesta manera s’assoleix que la guia arribi al seu objectiu principal el qual és augmentar la cultura general sobre accessibilitat integral, donant resposta a la creixent demanda d’informació tècnica sobre com fer accessibles determinades situacions, espais, serveis o activitats. Parlar d’accessibilitat implica parlar dels beneficiaris de la mateixa; tots els ciutadans ens veiem beneficiats en major o menor mesura dels llocs accessibles, però hi ha uns grups de persones especialment beneficiats de l’accessibilitat, com les persones amb discapacitat, la gent gran i aquelles altres que ho requereixin per circumstàncies transitòries o situacions conjunturals, com ara persones amb discapacitat física transitòria o dones embarassades. Els set capítols que conformen la Guia són els següents:
    • Accessibilitat arquitectònica: habitatge, edifici públic, escales i rampes, portes i passadissos, vestuari, àrees de recepció i taulells …
    • Accessibilitat urbanística: Paviments, gual de vianants, places, parcs i jardins …
    • Formació, aprenentatge i ocupació: centre de formació, document imprès, biblioteca, lloc de treball, un servei d’intermediació laboral …
    • Transport: automòbil, autobús, transport ferroviari …
    • Oci i cultura: museus, platges, hotels, bars i discoteques, parcs naturals i parcs infantils …
    • Comunicació i participació social: comunicació augmentativa i alternativa, llengua de signes, un telèfon, un esdeveniment, ordinador, una botiga, Internet, un jutjat o un tribunal de justícia.
    • Altres aspectes relacionats amb l’accessibilitat: com finançar l’accessibilitat i les ajudes tècniques, símbols internacionals d’accessibilitat, certificació CE, com denunciar la discriminació per falta d’accessibilitat …

    En cada un d’aquests capítols hi ha associat un nombre reduït de fitxes. Així, en accessibilitat arquitectònica es troba informació sobre els requisits que fan un ascensor accessible, o en el capítol de formació i ocupació sobre com fer accessible un lloc de treball en una oficina.

  • Baixa visió i tecnologia daccés a la informació. Guia d’ajuts tècnics de baix cost (Matías Sánchez Caballero, 2015, PDF, La Ciudad Accesible) L’autor vol aconseguir que les persones amb baixa visió siguin visibles i puguin accedir a la informació mitjançant ajuts òptics de baix cost. Aquesta guia proporciona informació bàsica i recomanacions pràctiques, per donar a conèixer les múltiples possibilitats de millora objectiva i funcional com incrementar la mida a les pantalles, utilitzar monitors connectats a tauletes a tall de lupes electròniques, utilitzar el telèfon intel·ligent com a ullera de llarga vista electrònic, etc. És important destacar que els símptomes produïts per la baixa visió limita les capacitats a l’hora de realitzar activitats quotidianes però, gràcies als ajuts òptics i les tecnologies, es pot recuperar la independència utilitzant els recursos tecnològics que tenim al voltant per recuperar l’autonomia que hem perdut amb la baixa visió.

Certificació / Normalització: Sistemes de Gestió d’Accessibilitat Universal

  • AENOR: Accesibilitat universal i disseny per tothom (PDF en castellà)

    • L’adopció d’un sistema de gestió de l’Accessibilitat Universal garanteix a totes les persones, amb independència de l’edat o discapacitat, les mateixes possibilitats d’accés a qualsevol part de l’entorn construït, com també l’ús i gaudi dels serveis que s’hi presten amb la màxima autonomia d’utilització possible.

      Complint els requisits DALCO (Deambulació, Aprehensió, Localització i Comunicació) de la norma UNE 170001-1:2007, l’organització estarà preparada per garantir que és accessible, i que aquesta accessibilitat no és ocasional i es mantindrà al llarg del temps. S’aborda el tema de l’accessibilitat universal com la condició que han de complir els entorns, processos, productes, així com els instruments i dispositius per ser utilitzables i practicables en condicions de seguretat, comoditat i igualtat, de la forma més autònoma i natural possible, per totes les persones i en particular, per aquelles que tenen alguna discapacitat.

      L’accessibilitat universal aplicada als entorns laborals manifesta un compromís per part de les empreses amb la societat creant entorns en els quals qualsevol persona, independentment de les seves capacitats, pugui desenvolupar les seves activitats laborals en condicions d’igualtat d’oportunitats que la resta dels seus companys. L’adopció d’aquesta norma facilita a les empreses que duen a terme la responsabilitat social empresarial la integració en el mercat laboral de les persones amb discapacitat.

      L’adopció de la norma UNE 170001-2 suposa un compromís social de l’organització amb la igualtat de drets i oportunitats a totes les persones independentment de les seves capacitats. D’aquesta manera qualsevol client que vulgui accedir a un entorn i rebre els serveis que s’hi prestin, podrà fer-ho, ja que l’empresa haurà dotat d’accessibilitat els seus entorns i haurà tingut en consideració els processos de prestació dels serveis de manera que aquests puguin arribar a totes les persones.

Convenció de la ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat i el protocol facultatiu

  • Text complet de la convenció i del protocol facultatiu (PDF): La Convenció va suposar un avançament en els drets de les persones amb discapacitat. Va ser aprovada el desembre de 2006 a la seu de Nova York de les Nacions Unides. S’amplia el concepte de discapacitat, entenent-lo com “el resultat de la individualitat -restriccions permanents- en relació amb les exigències que l’entorn planteja”. Els principis generals de la Convenció són: el respecte de la dignitat inherent, l’autonomia i la independència, la no discriminació, la participació i inclusió plenes i efectives en la societat, el respecte per la diferència i l’acceptació de la diversitat, la igualtat d’oportunitats, l’accessibilitat, la igualtat entre home i dona i el respecte a l’evolució de les facultats i la identitat dels infants.
  • Web espanyola de la Convenció

Definicions

  • Generalitat de Catalunya
    • “L’accessibilitat universal s’entén com el conjunt de característiques que fan possible que un entorn, bé, servei o mitjà pugui ser utilitzat per al màxim nombre de persones en condicions de confort, seguretat i igualtat. Un entorn dissenyat per a tothom suposa un benefici per al conjunt de la societat, atès que totes les persones són susceptibles de tenir limitacions o condicionants en algun moment de la vida. Alhora, esdevé un element fonamental per a la consecució d’una societat basada en la igualtat de drets i d’oportunitats; dota els ciutadans d’autonomia i els proporciona mitjans per desenvolupar una vida social i laboral activa.”
  • Viquipèdia
    • “L’accessibilitat és el grau en el qual les persones poden fer servir un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seves capacitats tècniques, psíquiques o físiques.1 Per tal d’augmentar la integració de persones i reduir l’exclusió social es poden prendre mesures per augmentar l’accessibilitat. Segons la discapacitat aquestes mesures poden ser arquitectòniques (suprimir llindars per a facilitar el passeig amb cadira de rodes), posar paviment amb relleu especial per guiar persones cegues, posar a disposició la informació simultàniament en més d’un canal (visual, auditiu, tàctil…), adaptar el lloc de treball, fins i tot emprar un llenguatge senzill, comprensible per un màxim de persones.2 En general, les mesures s’afanyen per augmentar l’autonomia de cadascú de manera de poder viure lliure, quan més possible accedir als llocs, la informació i serveis sense ajuda de tercers. Aquestes normes i mesures han de contribuir a augmentar l’autoestima i la qualitat de vida. En lloc d’aïllar com ho va ser el cas al segle passat, per exemple, un jove cec en una escola de cecs, es tendeix a adaptar l’escola pública, de forma que tal persona hi pugui estudiar integrada amb tota normalitat. Aquesta filosofia té l’avantatge que tothom aprèn conviure amb gent amb tota mena de capacitats i discapacitats diferents. Les primeres iniciatives, des de la fi del segle XX van ser la supressió de barreres arquitectòniques, com ho va ser un dels primers decrets de la jove Generalitat de Catalunya el 1984.3 A poc a poc, el concepte d’accessibilitat va evolucionar per tal d’incloure no només les persones caminant amb cadires de rodes a «persones amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o mental, gent gran o persones amb altres tipus de diversitat funcional que viuen situacions de desigualtat d’oportunitats, de discriminació i de dificultats per a la participació social i per a l’exercici de llurs drets, a causa de l’existència de barreres físiques, en la comunicació o d’actitud que els ho impedeixen», com s’explica al preàmbul de la nova llei del 2014 de la Generalitat de Catalunya.[4] És una de les àrees més important per aconseguir l’efectivitat de la política d’integració de les persones amb discapacitats.5“
  • Models teòrics de discapacitat: un seguiment de el desenvolupament històric del concepte de discapacitat en les últimes cinc dècades (En castellà) María Esther Pérez Dalmeda i Gagan Chhabra (2019): El concepte de discapacitat ha estat extensament debatut en les últimes cinc dècades, donant fruit a múltiples definicions i de la proliferació de models teòrics que tracten d’explicar la discapacitat. Però tot i tal abundància d’estudis, sembla que seguim sent incapaços de definir la discapacitat seguint un únic model. En aquest article oferim un breu estudi diacrònic i comparatiu dels principals models teòrics de la discapacitat, ressaltant beneficis i aspectes a millorar. El propòsit últim de l’article és subratllar la idea que la discapacitat és un concepte ampli i en constant evolució.

Difusió i comunicació

Estudis

  • L’accessibilitat universal i el disseny per a totes les persones factor clau per a la inclusió social des del design thinking curricular. Jesús Hernández-Galán, Yolanda Mª de la Fuente i Maribel Campo: L’article presenta el disseny de la nova formació en intervenció social per a totes les persones des de l’accessibilitat universal, en concret el cas de les professions socials, a través de la metodologia del design thinking curricular. S’hi tracta la relació íntima que sorgeix de vincular dos conceptes, d’una banda, la inclusió –que respon positivament a la diversitat de les persones i a les diferències individuals, entenent que la diversitat no és un problema, sinó una oportunitat per a l’enriquiment de la societat, a través de la participació activa en la vida familiar, en l’educació, en el treball i en general en tots els processos socials, culturals i en les comunitats (UNESCO, 2005)– i, d’altra banda, l’accessibilitat, com un nou paradigma de la integralitat en la intervenció dels nous i les noves professionals dedicats als sectors socials.

Per persones amb deficiències visuals

  • Accessibilitat per persones amb ceguesa i deficiències visuals (en castellà, 2003, PDF) [ONCE] Referència imprescindible per a tots aquells professionals, administracions i empreses que treballen al nostre país en pro de fer realitat l’accessibilitat per a tothom.
    Els paràmetres i indicadors establerts en aquesta guia no només contribuiran a normalitzar les condicions d’accessibilitat de la població amb discapacitat visual, sinó que serviran en molts casos per preservar la seguretat de totes les persones en el transcurs de les seves activitats quotidianes.
    Tot i que el contingut del llibre es refereix específicament als problemes que planteja la deficiència visual, sempre s’han contemplat solucions que beneficiïn al conjunt de les discapacitats. En conseqüència, les mesures que apareixen en aquesta obra no entren en contradicció amb les establertes per a les persones amb altres minusvalideses.
    La temàtica que aborda aquesta guia és tan àmplia com ho són les activitats desenvolupades per qualsevol persona en la seva vida diària: des d’aspectes legislatius sobre accessibilitat, passant pels paràmetres referits al medi ambient i urbanisme, fins als que afecten espais lliures d’ús públic, disseny d’interiors, transport públic i accés a la comunicació.
    En els annexos es contemplen, respectivament, les patologies visuals i les seves repercussions funcionals, criteris sobre nivells d’il·luminació recomanats per diferents organismes i una taula resum dels principals paràmetres que apareixen en el llibre.

Agenda Cultural

  • Agenda Cultural Accessible [CERMI] (En castellà) Accessibilitat per persones amb discapacitat auditiva i visual de: Cinemes, teatres, museus i d’altres esdeveniments.

Biblioteca digital

Bones pràctiques

  • Guia notarial de bones pràctiques per a persones amb discapacitat. El notari com a suport institucional i autoritat pública [Fundación Aequitas] (En castellà) (2019) Elaborada des de la Comissió de Drets Humans de la Unió Internacional del Notariat Llatí i que es va aprovar per unanimitat en l’Assemblea dels Notariats membres de la UINL a Jakarta el 27 de novembre de 2019. L’objectiu d’aquesta Guia és proporcionar unes directrius al notariat internacional respecte a la necessitat d’adaptació a la Convenció de l’ONU de 2006 sobre els drets de les persones amb discapacitat. El seu contingut és de caràcter general i no fa referència a casos concrets, sinó que el notariat de cada país, al seu torn, l’haurà d’aplicar i adaptar. En aquesta Guia, i a falta de les reformes legislatives necessàries, es donen unes directrius sobre la forma de procedir de notari distingint entre persones amb discapacitat sobre les que hagi dictat una sentència d’incapacitació, i persones amb discapacitat en les quals no hagi recaigut aquesta sentència -que són la majoria-, presentant al notari com a suport i autoritat en l’exercici dels seus drets. Comença la Guia destacant la importància de la Convenció -primer tractat ratificat per la Unió Europea-, dels seus principis, el propòsit d’aquesta, l’impacte i les recomanacions per a l’accessibilitat legal: deure d’assessorament, informació, suport… Després entra de ple en l’estudi del seu importantíssim article 12 des del punt de vista de l’exercici dels drets amb els suports necessaris. El notari exerceix de suport institucional perquè la persona amb discapacitat rebi tota la informació i recomanacions concretes per exercir els seus drets en condicions d’igualtat. En definitiva, fa referència a la forma en què els notaris poden proveir aquest suport institucional mitjançant el judici de capacitat, o més correctament judici de discerniment o judici de comprensió de l’acte concret que s’està exercitant. Es tanca la publicació amb la proposta de reformes legislatives necessàries per adaptar les legislacions dels països a la Convenció i fent referència al notariat com a impulsor d’aquestes reformes, com, per exemple, a Espanya la Llei del Patrimoni protegit de les persones amb discapacitat, Llei de Propietat Horitzontal, pactes successoris, poders preventius, autotutela i un llarg etcètera que demostra la tasca de creativitat jurídica que realitza el notari.

Ciutat accessible

  • Accessibilitat a festes populars [Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona]
    • Extracte de les recomanacions per a l’organització de festes populars i actes públics al carrer:
      • A la programació:
        • Programació d’activitats accessibles amb sistemes alternatius a la comunicació en imatge i veu (interpretació en llenguatge de signes, subtitulació o sobretitulació, anell magnètic, emissores FM, materials en braille, suport web…).
        • Programació d’activitats accessibles adreçades a col·lectius específics de persones amb discapacitat com visites guiades amb suports diversos (interpretació amb llenguatge de signes, autodescripció per a persones cegues, suport per a persones amb discapacitat intel·lectual…).
        • Programació d’activitats inclusives que prevegin l’accés i la participació de  persones amb discapacitat (especialment per a públic infantil).
        • Programació d’activitats de sensibilització sobre la discapacitat adreçades al conjunt de la ciutadania i a càrrec d’entitats del sector.
        • Formació de les persones voluntàries o contractades que fan tasques d’atenció al públic en l’atenció de persones amb diferents discapacitats.
      • A la comunicació:
        • Accessibilitat de tots els canals de comunicació (fullets, cartells, comunicació digital…)
        • Accessibilitat dels panells d’informació i la senyalística de la festa.
        • Informació sobre les mesures d’accessibilitat, el transport públic, les reserves d’aparcament i les alternatives a la informació telefònica a tots els canals de comunicació (materials impresos, webs, 010…).
      • A les infraestructures:
        • Itineraris, estands i carpes que garanteixin l’accés i la mobilitat de les persones amb mobilitat reduïda.
        • Tarimes i lavabos que garanteixin l’accés i la mobilitat de les persones amb mobilitat reduïda.
        • Reserva d’espai per a persones amb cadira de rodes.
        • Reserva de seients per a persones amb discapacitat visual i auditiva.
        • Reserva de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda.
  • Ciutats amigables amb l’edat, accessibles i intel·ligents (2014) (CEAPAT) (en castellà): La ciutat intel·ligent es contempla com un nou model de modernització i millora de la qualitat de vida dels seus habitants, aprofitant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC). En aquest document es proposa una reflexió sobre com donar resposta a les necessitats de la gent gran i persones amb diversitat funcional en aquest nou model de ciutat. Es descriuen algunes iniciatives incloses en xarxes d’àmbit estatal, europeu i internacional, activitats de normalització tècnica, fòrums i tallers. En els annexos finals, s’ofereixen llistats de comprovació i sistemes d’indicadors que ajuden a dissenyar i avaluar la gestió de plans, projectes i actuacions en aquest àmbit.

Disseny Universal

  • Definició a la Viquipèdia: El disseny universal o disseny inclusiu és un paradigma del disseny que dirigeix les seves accions al desenvolupament de productes i entorns de fàcil accés per al nombre més gran de persones possible, sense la necessitat d’adaptar-los o redissenyar-los d’una forma especial. El concepte sorgeix del disseny sense barreres, del disseny accessible i de la tecnologia assistida de suport. A diferència d’aquests conceptes, el disseny universal aconsegueix tots els aspectes de l’accessibilitat i es dirigeix a totes les persones, incloses les persones amb discapacitat. Resol el problema amb una visió holística, partint de la idea de la diversitat humana; a més, té en compte la manera com es ven el producte i la imatge de producte perquè aquests, a més de ser accessibles, puguin vendre’s i captar tot el rang de consumidors. El propòsit del disseny universal és simplificar la realització de les tasques quotidianes mitjançant la construcció de productes, serveis i entorns més senzills d’usar per a totes les persones i sense cap esforç. El disseny universal, doncs, beneficia a totes les persones de totes les edats i habilitats.
  • L’Accessibilitat i el Disseny Universal entès per Tots. De com Stephen Hawking va viatjar per l’espai (2015) de Gonzalo Arjona Jiménez [La Ciutat Accessible] (PDF en castellà).

Entitats i Institucions

Estadístiques

  • Informe Olivenza (2016) [OED] (PDF en castellà) Sobre la situació i evolució de la discapacitat a Espanya, ha abordat els següents continguts: – Canvis en el marc normatiu de la discapacitat.- Mesura estadística, anàlisi demogràfica i inclusió social de la discapacitat a partir de diverses fonts i seguint el Sistema d’Indicadors desenvolupat pel propi OED.- Mercat laboral i discapacitat, amb el suport de ODISMET.- Despesa de les administracions públiques en discapacitat.- discapacitat i ús de TIC, amb el suport de la Fundació VODAFONE.- Població amb discapacitat a Extremadura: demografia, inclusió i ús de TIC. En el capítol 2, es presenten els principals canvis en el marc normatiu en relació amb la discapacitat en l’últim any. En el capítol 3, s’actualitzen les dades fonamentals sobre inclusió social de la població amb discapacitat a partir de les fonts estadístiques disponibles.

    El capítol 4, referit a “Mercat de Treball i Discapacitat a Espanya” ha estat elaborat en col·laboració amb ODISMET, l’Observatori sobre Discapacitat i Mercat de Treball de la Fundació ONCE. ODISMET és una iniciativa de Fundació ONCE cofinançat pel Fons Social Europeu i gestionat per FSC Inserta, la finalitat és la de convertir-se en el referent de consulta sobre tot el relacionat amb el binomi discapacitat i mercat de treball.

    En el capítol 5 es mostren els resultats d’aplicació del model per al mesurament de la despesa social proposat en l’Informe Olivenza 2014, destinat a mesurar l’esforç de les administracions públiques espanyoles en matèria de persones amb discapacitat.

    En el capítol 6, referit a “Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)”, s’estudia la penetració de les tecnologies TIC entre el col·lectiu de persones amb algun tipus de discapacitat. Aquest capítol ha estat elaborat en col·laboració amb la Fundació Vodafone.

    I en el capítol 7 es fa una anàlisi de la població amb discapacitat de la comunitat autònoma d’Extremadura, tant des d’una perspectiva demogràfica, com des de la seva inclusió social, amb especial atenció a l’ús de TIC.

Generalitat de Catalunya

 Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

Termcat

Gent gran

  • Tecnologia i gent gran (2014) (CEAPAT) (PDF en castellà): La publicació presenta una anàlisi inicial de la motivació i oportunitat d’una publicació que analitzi les implicacions de les noves tecnologies en el col·lectiu específic de les persones grans. Després continua amb una exposició de la legislació espanyola relacionada amb el tema, l’estudi de la qüestió demogràfica, de les consideracions ètiques, i de les possibilitats que la tecnologia ofereix a la gent gran, incloent-hi: exposició de conceptes, normativa tècnica, i l’anàlisi del doble paper de la gent gran com a agents actius de les TIC i com perceptors dels serveis que les mateixes possibiliten. Després l’anàlisi específica de la situació en l’actualitat, el document exposa opinions d’experts i iniciatives pràctiques, per acabar amb dos capítols de definicions i abreviatures, de treballs i bibliografia, i amb un annex de documentació normativa.

Google

Llibres digitals

Normativa

Europea

Accessibilitat per a productes i serveis de Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC)

Internacional

  • La Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut – CIF [Organització Mundial de la Salut – OMS – WHO-UN] (PDF) (En castellà). La CIF pertany a la “família” de les classificacions internacionals desenvolupades per l’OMS, que poden ser aplicades a diversos aspectes de la salut; com succeeix amb la CIM (abreviatura de la Classificació Internacional de Malalties) que proporciona un “diagnòstic” de les malalties, els trastorns o altres condicions de salut; informació que es veu enriquida per la qual brinda la CIF sobre el funcionament [terme genèric que inclou funcions corporals, estructures corporals, activitats i participació. Indica els aspectes positius de la interacció entre un individu (amb una «condició de salut”) i els seus factors contextuals (factors ambientals i personals)] i la discapacitat [terme genèric que inclou dèficits, limitacions en l’activitat i restriccions en la participació. indica els aspectes negatius de la interacció entre un individu (amb una “condició de salut”) i els seus factors contextuals (factors ambientals i personals)] associats amb les condicions de salut. Segons l’OMS, la CIF ha passat de ser una classificació de “conseqüències de malalties” (versió de 1980) a una classificació de “components de salut”.Quina transcendència té aquesta classificació? A Espanya, per exemple, els barems regulats en l’annex I de Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de minusvalidesa, estableixen les normes per a l’avaluació de les conseqüències de la malaltia, d’acord amb el model proposat per aquesta classificació internacional de l’OMS; i, per a “acomodar” a la nova CIF, es va modificar pel Reial decret 1856/2009, de 4 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat. En el seu preàmbul, aquesta disposició reconeix que: La CIF és un referent internacional que proporciona una base científica per a la comprensió i l’estudi de la salut i els estats relacionats amb ella, els resultats i els determinants; aplicable en diferents àmbits: política sanitària, avaluació de la qualitat assistencial i avaluació de conseqüències en diferents cultures. Cal notar, com recorda el mateix Reial decret 1856/2009 que es va prendre la decisió d’abandonar totalment el terme «minusvalidesa» a causa de la seva connotació pejorativa i d’utilitzar en el seu lloc el de «discapacitat», com a terme genèric que inclou dèficits, limitacions en l’activitat i restriccions en la participació. Procés anàleg al que també va ocórrer en l’àmbit europeu.
  • Web de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (Web en castellà)

Tècnica (Centro Nacional de Tecnologías de la Accesibilidad CENTAC) (En castellà)

Fundació extinta el 31/12/2018: Vídeo audible del comiat del Director General.

Informació sense accés a l’haver tancat els servidors:

  • La normalització internacional que estableix el marc global d’estàndards aplicables a les tecnologies d’accessibilitat prové de l’Organització Internacional de Normalització, ISO. Encara que existeixen diferents normes en l’àmbit de les tecnologies de la salut i rehabilitació, el principal referent en tecnologies accessibles és la nova norma UNE-EN-ISO 9999: 2007.
  • La normalització europea en matèria d’accessibilitat s’ha desenvolupat a través de mandats de la Comissió Europea als organismes de normalització europeus (Webs en anglès): el Comitè Europeu de Normalització, CEN, el Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica, CENELEC i l’Institut Europeu de Normes de Telecomunicació, ETSI.
  • Informe sobre l’homologació i normalització en el sector de les Tecnologies d’Accessibilitat a Espanya 2008 (PDF de 511 Kbytes en castellà) [CENTAC]

Informació que tenim als nostres servidors:

  • Normes tècniques d’Accessibilitat, Productes de Suport i TIC (2016) [CEAPAT] Llistat de les normes tècniques més rellevants en l’àmbit de l’accessibilitat universal, l’accessibilitat en els entorns, els productes i tecnologies de suport i les TIC, elaborades o ratificades per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (Aenor).

Normes UNE (AENOR) (En castellà)

  • La normalització nacional. El (Centre Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques, CEAPAT recull la normativa tècnica sobre accessibilitat i productes, d’acord amb l’organisme responsable de la normalització a Espanya, AENOR .
  • En general, poden destacar dos aspectes relatius a la normalització a Espanya:
    • Calen normatives més pragmàtiques que incentivin a les empreses a considerar i emprar els criteris d’accessibilitat en els seus desenvolupaments.
    • Cal abordar els factors humans, (psicofísics, capacitats o discapacitats, aspectes cognitius i d’altres més emocionals, com els gustos o preferències) que influeixen en el desenvolupament d’un sistema.

Norma UNE 170001 Accessibilitat Universal

  • UNE 170001 [UJ] (PDF)
    Norma que estableix els criteris DALCO d’accessibilitat universal, l’aplicació en l’entorn dona lloc a la seva utilització per part de qualsevol persona independentment de la seva edat, sexe, origen cultural o capacitat.
    Tots els requisits d’aquesta norma són genèrics, i es pretén que siguin aplicables a tota mena d’organització, independentment de la seva grandària o activitat. En la seva segona part especifica els requisits d’un sistema de gestió de l’accessibilitat universal que pot ser utilitzat per una organització quan: a) desitja demostrar la seva capacitat per proporcionar i mantenir entorns accessibles que satisfacin els requisits legals i reglamentaris aplicables i els criteris DALCO recollits en aquesta norma, i b) aspira a augmentar l’accessibilitat d’aquests entorns a través de l’aplicació eficaç del sistema.

Altres documents AENOR

  • Certificació Accessibilitat Universal (Web)
  • Reglament particular de Certificació de Sistemes de Gestió d’Accessibilitat Universal (PDF)
  • Certificació AENOR en el Sector Turístic: Platges i sorrals (PDF)

Observatoris

Realitat Virtual (Metavers)

Turisme accessible

Platges

Rutes

Web