Miscel·lània

(En actualització permanent)

Accessibilitat Universal

Accessibilitat dels espais

L’accessibilitat dels espais, encara que no estiguem especialment interessats en ella específicament, ens dóna moltes pistes per comprendre les dificultats d’accés a la informació de les diferents situacions:

Ajudes tècniques

  • Guia «preguntin sobre accessibilitat i ajudes tècniques!» (2010) [Institut de Majors i Serveis Socials – IMSERSO] (PDF en castellà): Aquesta guia pretén donar resposta a la demanda d’informació tècnica i d’orientació sobre com fer accessibles determinades situacions, espais, serveis i activitats dins el camp de la discapacitat i les persones mayores.La Guia consta de 72 fitxes, agrupades en 7 capítols, que sintetitzen els aspectes més rellevants per aconseguir l’accessibilitat integral i el disseny universal en qualsevol situació, entorn, servei o activitat. D’aquesta manera s’aconsegueix que la guia arribi al seu objectiu principal qual és augmentar la cultura general sobre accessibilitat integral, donant resposta a la creixent demanda d’informació tècnica sobre com fer accessibles determinades situacions, espais, serveis o actividades.Hablar d’accessibilitat implica parlar de els beneficiaris de la mateixa; tots els ciutadans ens veiem beneficiats en major o menor mesura dels llocs accessibles, però hi ha uns grups de persones especialment beneficiats de l’accessibilitat, com les persones amb discapacitat, la gent gran i aquelles altres que ho requereixin per circumstàncies transitòries o situacions conjunturals, com ara persones amb discapacitat física transitòria o dones embarazadas.Los set capítols que conformen la Guia són els següents:
    • Accessibilitat arquitectònica: habitatge, edifici públic, escales i rampes, portes i passadissos, vestuari, àrees de recepció i taulells …
    • Accessibilitat urbanística: Paviments, gual de vianants, places, parcs i jardins …
    • Formació, aprenentatge i ocupació: centre de formació, document imprès, biblioteca, lloc de treball, un servei d’intermediació laboral …
    • Transport: automòbil, autobús, transport ferroviari …
    • Oci i cultura: museus, platges, hotels, bars i discoteques, parcs naturals i parcs infantils …
    • Comunicació i participació social: comunicació augmentativa i alternativa, llengua de signes, un telèfon, un esdeveniment, ordinador, una botiga, Internet, un jutjat o un tribunal de justícia.
    • Altres aspectes relacionats amb l’accessibilitat: com finançar l’accessibilitat i les ajudes tècniques, símbols internacionals d’accessibilitat, certificació CE, com denunciar la discriminació per falta d’accessibilitat …

    En cada un d’aquests capítols hi ha associat un nombre reduït de fitxes. Així, en accessibilitat arquitectònica es troba informació sobre els requisits que fan un ascensor accessible, o en el capítol de formació i ocupació sobre com fer accessible un lloc de treball en una oficina.

Certificació / Normalització: Sistemes de Gestió d’Accessibilitat Universal

  • AENOR

    • L’adopció d’un sistema de gestió de l’Accessibilitat Universal garanteix a totes les persones, amb independència de l’edat o discapacitat, les mateixes possibilitats d’accés a qualsevol part de l’entorn construït, com també l’ús i gaudi dels serveis que s’hi presten amb la màxima autonomia d’utilització possible.

      Complint els requisits DALCO (Deambulació, Aprehensió, Localització y Comunicació) de la norma UNE 170001-1:2007, l’organització estarà preparada per garantir que és accessible, i que aquesta accessibilitat no és ocasional i es mantindrà al llarg del temps. S’aborda el tema de l’accessibilitat universal com la condició que han de complir els entorns, processos, productes, així com els instruments i dispositius per ser utilitzables i practicables en condicions de seguretat, comoditat i igualtat, de la forma més autònoma i natural possible, per totes les persones i en particular, per aquelles que tenen alguna discapacitat.

      L’accessibilitat universal aplicada als entorns laborals manifesta un compromís per part de les empreses amb la societat creant entorns en els quals qualsevol persona, independentment de les seves capacitats, pugui desenvolupar les seves activitats laborals en condicions d’igualtat d’oportunitats que la resta dels seus companys. L’adopció d’aquesta norma facilita a les empreses que desenvolupen la responsabilitat social empresarial la integració en el mercat laboral de les persones amb discapacitat.

      L’adopció de la norma UNE 170001-2 suposa un compromís social de l’organització amb la igualtat de drets i oportunitats a totes les persones independentment de les seves capacitats. D’aquesta manera qualsevol client que vulgui accedir a un entorn i rebre els serveis que s’hi prestin, podrà fer-ho ja que l’empresa haurà dotat d’accessibilitat els seus entorns i haurà tingut en consideració els processos de prestació dels serveis de manera que aquests puguin arribar a totes les persones.

Convenció de la ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat i el protocol facultatiu

  • Text complert de la convenció i del protocol facultatiu (PDF): La Convenció va suposar un avançament en els drets de les persones amb discapacitat. Va ser aprovada al desembre de 2006 a la seu de Nova York de les Nacions Unides. S’amplia el concepte de discapacitat, entenent-lo com “el resultat de la individualitat -restriccions permanents- en relació a les exigències que l’entorn planteja”. Els principis generals de la Convenció són: el respecte de la dignitat inherent, l’autonomia i la independència, la no discriminació, la participació i inclusió plenes i efectives en la societat, el respecte per la diferència i l’acceptació de la diversitat, la igualtat d’oportunitats, l’accessibilitat, la igualtat entre home i dona i el respecte a l’evolució de les facultats i la identitat dels infants.
  • Web espanyola de la Convenció

Definicions

  • Generalitat de Catalunya
    • “L’accessibilitat universal implica que qualsevol persona pugui disposar i utilitzar les infraestructures i els serveis o productes en igualtat de condicions, independentment de la seva condició física, psíquica o sensorial. Aquest concepte és aplicable a dues formes bàsiques d’activitat humana: la mobilitat i la comunicació. Totes dues poden estar subjectes a limitacions com a conseqüència de l’existència de barreres.”
  • Viquipèdia
    • “L’accessibilitat és el grau en el qual les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seves capacitats tècniques, psíquiques o físiques.[1]Per tal d’augmentar la integració de persones i reduir l’exclusió social es poden prendre mesures per augmentar l’accessibilitat. Segons la discapacitat aquestes mesures poden ser arquitectòniques (suprimir llindars per a facilitar el passeigs amb cadira de rodes, posar paviment amb relleu especial per guiar persones cegues, posar a disposició la informació simultàniament en més d’un canal (visual, auditiu, tàctil…), adaptar el lloc de treball, fins i tot utilitzar un llenguatge senzill, entenible per un màxim de persones.[2] En general, les mesures s’afanyen per augmentar l’autonomia de cadascú de manera de poder viure lliure, quan més possible accedir als llocs, la informació i serveis sense ajuda de tercers. Aquestes normes i mesures han de contribuir a augmentar l’autoestima i la qualitat de vida.En lloc d’aïllar com ho va ser el cas al segle passat, per exemple, un jove cec en una escola de cecs, es tendeix a adaptar l’escola pública, de forma que tal persona hi pugui estudiar integrada amb tota normalitat. Aquesta filosofia té l’avantatge que tothom aprèn conviure amb gent amb tota mena de capacitats i discapacitats diferents. Les primeres iniciatives, des de la fi del segle XX van ser la supressió de barreres arquitectòniques, com ho va ser un dels primers decrets de la jove Generalitat de Catalunya el 1984.[3]A poc a poc, el concepte d’accessibilitat va evolucionar per tal d’incloure no només les persones caminant amb cadires de rodes a «persones amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o mental, gent gran o persones amb altres tipus de diversitat funcional que viuen situacions de desigualtat d’oportunitats, de discriminació i de dificultats per a la participació social i per a l’exercici de llurs drets, a causa de l’existència de barreres físiques, en la comunicació o d’actitud que els ho impedeixen», com s’explica al preàmbul de la nova llei del 2014 de la Generalitat de Catalunya.[4] És una de les àrees més important per aconseguir l’efectivitat de la política d’integració de les persones amb discapacitats.[5]

Estudis

  • L’accessibilitat universal i el disseny per a totes les persones factor clau per a la inclusió social des del design thinking curricular. Jesús Hernández-Galán, Yolanda Mª de la Fuente i Maribel Campo:  L’article presenta el disseny de la nova formació en intervenció social per a totes les persones des de l’accessibilitat universal, en concret el cas de les professions socials, a través de la metodologia del design thinking curricular. S’hi tracta la relació íntima que sorgeix de vincular dos conceptes, d’una banda la inclusió –que respon positivament a la diversitat de les persones i a les diferències individuals, entenent que la diversitat no és un problema, sinó una oportunitat per a l’enriquiment de la societat, a través de la participació activa en la vida familiar, en l’educació, en el treball i en general en tots els processos socials, culturals i en les comunitats (UNESCO, 2005)– i, d’altra banda, l’accessibilitat, com un nou paradigma de la integralitat en la intervenció dels nous i les noves professionals dedicats al sectors socials.

Biblioteques digitals

  • Albalearning (Web en castellà): Ofereix àudio-llibres per a ser escoltats mentre es llegeixen, i que pots descarregar en format MP3. Compta amb centenars d’arxius gratuïts per a ús exclusivament personal. El web s’actualitza gairebé diàriament amb noves incorporacions al seu ampli catàleg. Per descarregar o escoltar en línia.
  • Audio-llibres gratis (Web en castellà): Basat en contingut recopilat del web i algunes altres fonts escrites, amb informació sobre ressenyes d’àudio-llibres gratuïts distribuïts a Internet. Aquí trobaràs resums d’obres literàries i biografies, ordenats per autors i categories. Per descarregar o escoltar en línia.
  • Biblioteca Digital de Parla Hispana (Web en castellà): 3200 Llibres i àudio-llibres de domini públic audibles. Pots triar la llista en format: MP3 , Excel o Text (html). Per escoltar en línia.
  • Internet Archive: ebooks & texts (Web en anglès amb alguns continguts en castellà): Arxiu històric de tot tipus de llibres electrònics. Tot i que la web està en anglès, l’enllaç que hem posat porta a la selecció en castellà, i són fàcils de descarregar, fins i tot sense saber anglès. Per descarregar.
  • LibriVox (Web en castellà): Mostra un catàleg que et permet buscar el teu àudio-llibre per títol, autor o gènere. Els seus àudio-llibres són llegits per voluntaris de tot el món, que llegeixen i registren capítols de llibres de domini públic, és a dir, que ja no estan protegits per drets d’autor i els posen a disposició de qualsevol que els vulgui escoltar de forma gratuïta a Internet. Tot i que la web està en anglès, l’enllaç que hem posat porta a la selecció de llibres en castellà, i són fàcils de descarregar, fins i tot sense saber anglès. Per descarregar.
  • Loyal Books (Web en anglès amb alguns continguts en castellà): Plataforma on trobaràs infinitat d’àudio-llibres i llibres electrònics completament lliures i de domini públic, ordenats per categories i disponibles en diferents idiomes. Tot i que la web està en anglès, l’enllaç que hem posat porta a la selecció de llibres en castellà, i són fàcils de descarregar, fins i tot sense saber anglès. Per descarregar o escoltar en línia.
  • Tiflolibros (Web en castellà): Primera Biblioteca Digital per a cecs de parla hispana. Un servei gratuït i exclusiu per a persones amb discapacitat visual, requereix certificat mèdic concertat.

Ciutat accessible

  • Accessibilitat a festes populars [Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona]
    • Extracte de les recomanacions per a l’organització de festes populars i actes públics al carrer:
      • A la programació:
        • Programació d’activitats accessibles amb sistemes alternatius a la comunicació en imatge i veu (interpretació en llenguatge de signes, subtitulació o sobre-titulació, anell magnètic, emissores FM, materials en Braille, suport web…).
        • Programació d’activitats accessibles adreçades a col·lectius específics de persones amb discapacitat com visites guiades amb suports diversos (interpretació amb llenguatge de signes, autodescripció per a persones cegues, suport per a persones amb discapacitat intel·lectual…).
        • Programació d’activitats inclusives que prevegin l’accés i la participació de  persones amb discapacitat (especialment per a públic infantil).
        • Programació d’activitats de sensibilització sobre la discapacitat adreçades al conjunt de la ciutadania i a càrrec d’entitats del sector.
        • Formació de les persones voluntàries o contractades que fan tasques d’atenció al públic en l’atenció de persones amb diferents discapacitats.
      • A la comunicació:
        • Accessibilitat de tots els canals de comunicació (fullets, cartells, comunicació digital…)
        • Accessibilitat dels panells d’informació i la senyalística de la festa.
        • Informació sobre les mesures d’accessibilitat, el transport públic, les reserves d’aparcament i les alternatives a la informació telefònica a tots els canals de comunicació (materials impresos, webs, 010…).
      • A les infraestructures:
        • Itineraris, estands i carpes que garanteixin l’accés i la mobilitat de les persones amb mobilitat reduïda.
        • Tarimes i lavabos que garanteixin l’accés i la mobilitat de les persones amb mobilitat reduïda.
        • Reserva d’espai per a persones amb cadira de rodes.
        • Reserva de seients per a persones amb discapacitat visual i auditiva.
        • Reserva de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda.
  • Ciutats amigables amb l’edat, accessibles i intel·ligents (2014) (CEAPAT) (en castellà): La ciutat intel·ligent es contempla com un nou model de modernització i millora de la qualitat de vida dels seus habitants, aprofitant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) .En aquest document es proposa una reflexió sobre com donar resposta a les necessitats de la gent gran i persones amb diversitat funcional en aquest nou model de ciutat. Es descriuen algunes iniciatives incloses en xarxes d’àmbit estatal, europeu i internacional, activitats de normalització tècnica, fòrums i tallers. En els annexos finals, s’ofereixen llistats de comprovació i sistemes d’indicadors que ajuden a dissenyar i avaluar la gestió de plans, projectes i actuacions en aquest àmbit.

Disseny Universal

 

  • Definició a la Viquipèdia: El disseny universal o disseny inclusiu és un paradigma del disseny que dirigeix les seves accions al desenvolupament de productes i entorns de fàcil accés per al major nombre de persones possible, sense la necessitat d’adaptar-los o redissenyar-los d’una forma especial. El concepte sorgeix del disseny sense barreres, del disseny accessible i de la tecnologia assistida de suport. A diferència d’aquests conceptes, el disseny universal aconsegueix tots els aspectes de l’accessibilitat i es dirigeix a totes les persones, incloses les persones amb discapacitat. Resol el problema amb una visió holista, partint de la idea de la diversitat humana; a més, té en compte la manera com es ven el producte i la imatge de producte perquè aquests, a més de ser accessibles, puguin vendre’s i captar tot el rang de consumidors.El propòsit del disseny universal és simplificar la realització de les tasques quotidianes mitjançant la construcció de productes, serveis i entorns més senzills d’usar per totes les persones i sense cap esforç. El disseny universal, doncs, beneficia a totes les persones de totes les edats i habilitats.
  • l’Accessibilitat i el Disseny Universal entès per Tots. De com Stephen Hawking va viatjar per l’espai (2015) de Gonzalo Arjona Jiménez [La Ciutat Accessible] (PDF en castellà)

Entitats i Institucions

Estadístiques

  • Informe Olivenza (2016) [OED] (PDF en castellà) Sobre la situació i evolució de la discapacitat a Espanya, ha abordat els següents continguts: – Canvis en el marc normatiu de la discapacitat.- Mesura estadística, anàlisi demogràfica i inclusió social de la discapacitat a partir de diverses fonts i seguint el Sistema d’Indicadors desenvolupat pel propi OED.- Mercat laboral i discapacitat, amb el suport de ODISMET.- Despesa de les administracions públiques en discapacitat.- discapacitat i ús de TIC, amb el suport de la Fundació VODAFONE.- Població amb discapacitat a Extremadura: demografia, inclusió i ús de TICs.En el capítol 2, es presenten els principals canvis en el marc normatiu en relació amb la discapacitat en l’últim any. En el capítol 3, s’actualitzen les dades fonamentals sobre inclusió social de la població amb discapacitat a partir de les fonts estadístiques disponibles.

    El capítol 4, referit a “Mercat de Treball i Discapacitat a Espanya” ha estat elaborat en col·laboració amb ODISMET, l’Observatori sobre Discapacitat i Mercat de Treball de la Fundació ONCE. ODISMET és una iniciativa de Fundació ONCE cofinançat pel Fons Social Europeu i gestionat per FSC Inserta, la finalitat és la de convertir-se en el referent de consulta sobre tot el relacionat amb el binomi discapacitat i mercat de treball.

    En el capítol 5 es mostren els resultats d’aplicació del model per al mesurament de la despesa social proposat en l’Informe Olivenza 2014, destinat a mesurar l’esforç de les administracions públiques espanyoles en matèria de persones amb discapacitat.

    En el capítol 6, referit a “Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)”, s’estudia la penetració de les tecnologies TIC entre el col·lectiu de persones amb algun tipus de discapacitat. Aquest capítol ha estat elaborat en col·laboració amb la Fundació Vodafone.

    I en el capítol 7 es realitza una anàlisi de la població amb discapacitat de la Comunitat Autònoma d’Extremadura, tant des d’una perspectiva demogràfica, com des de la seva inclusió social, amb especial atenció a l’ús de TIC.

Generalitat de Catalunya

 Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

Termcat

Gent gran

  • Tecnologia i gent gran (2014) (CEAPAT) (PDF en castellà): La publicació presenta una anàlisi inicial de la motivació i oportunitat d’una publicació que analitzi les implicacions de les noves tecnologies en el col·lectiu específic de les persones mayores.Después continua amb una exposició de la legislació espanyola relacionada amb el tema, l’estudi de la qüestió demogràfica, de les consideracions ètiques, i de les possibilitats que la tecnologia ofereix a la gent gran, incloent exposició de conceptes, normativa tècnica, i l’anàlisi del doble paper de la gent gran com a agents actius de les TIC i com perceptors dels serveis que les mateixes posibilitan.Tras l’anàlisi específica de la situació en l’actualitat, el document exposa opinions d’experts i iniciatives pràctiques, per acabar amb dos capítols de definicions i abreviatures, de treballs i bibliografia , i amb un annex de documentació normativa.

Google

Normativa

Europea

Accessibilitat per a productes i serveis de Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC)

Internacional

Tècnica (Centro Nacional de Tecnologías de la Accesibilidad CENTAC) (En castellà)

Normes UNE (AENOR) (En castellà)

  • La normalització nacional. El (Centre Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques, CEAPAT recull la normativa tècnica sobre accessibilitat i productes, en base a l’organisme responsable de la normalització a Espanya, AENOR .
  • En general, poden destacar dos aspectes relatius a la normalització a Espanya:
    • Calen normatives més pragmàtiques que incentivin a les empreses a considerar i emprar els criteris d’accessibilitat en els seus desenvolupaments.
    • Cal abordar els factors humans, (psicofísics, capacitats o discapacitats, aspectes cognitius i d’altres més emocionals, com els gustos o preferències) que influeixen en el desenvolupament d’un sistema.

Norma UNE 170001 Accessibilitat Universal

  • UNE 170001-1: 2007 Part 1: Criteris DALCO per facilitar l’accessibilitat a l’entorn [UJ] (PDF)
    La part 1 d’aquesta norma estableix els criteris DALCO d’accessibilitat universal, l’aplicació en l’entorn dóna lloc a la seva utilització per part de qualsevol persona independentment de la seva edat, sexe, origen cultural o capacitat.
    Tots els requisits d’aquesta norma són genèrics, i es pretén que siguin aplicables a
    tot tipus d’organització, independentment de la seva grandària o activitat.
  • UNE 170001-2: 2007 Part 2: Sistema de gestió de l’accessibilitat [UJ] (PDF)
    La part 2 d’aquesta norma especifica els requisits d’un sistema de gestió de l’accessibilitat universal que pot ser utilitzat per una organització quan:
    a) desitja demostrar la seva capacitat per proporcionar i mantenir entorns accessibles que satisfacin els requisits legals
    i reglamentaris aplicables i els criteris DALCO recollits en aquesta norma, i
    b) aspira a augmentar l’accessibilitat d’aquests entorns a través de l’aplicació eficaç del sistema.

Altres documents AENOR

Observatoris

Turisme accessible

Platges

Rutes

Web