Recull de manuals i llocs d’interès sobre Accessibilitat Documental

(En actualització permanent)

Altres aspectes

Comunicació

  • Accessibilitat Comunicativa

    [en castellà] Recull de bones pràctiques [Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona] (PDF).

Dificultats visuals

  • Accesibilidad para personas con ceguera y deficiencia visual 2003 [ONCE] [en castellà] (PDF) “Referència imprescindible per a tots aquells professionals, administracions i empreses que treballen al nostre país en pro de fer realitat l’accessibilitat per a tothom. Els paràmetres i indicadors establerts en aquesta guia no només contribuiran a normalitzar les condicions d’accessibilitat de la població amb discapacitat visual, sinó que serviran en molts casos per preservar la seguretat de totes les persones en el transcurs de les seves activitats quotidianes. Tot i que el contingut del llibre es refereix específicament als problemes que planteja la deficiència visual, sempre s’han contemplat solucions que beneficiïn al conjunt de les discapacitats. En conseqüència, les mesures que apareixen en aquesta obra no entren en contradicció amb les establertes per a les persones amb altres minusvalideses.

  • Com preparar presentacions adequades per a daltònics 2018 (Web en castellà): ¿Imparteixes xerrades o conferències recolzades per imatges? Tens en compte els daltònics en l’audiència? El gran Lluís Montoliu, @LluisMontoliu, ens recorda en un fil de Twitter que com “un 8% dels homes i un 0.5% de les dones presenten daltonisme, en una sala de conferències, amb unes 400 persones (200 homes / 200 dones) hi haurà 16 homes i 1 dona daltònics; 17 persones que veuran el món de forma diferent. Quan preparem les nostres diapositives o imatges per a la nostra presentació Powerpoint (o similar) hauríem d’intentar pensar-hi, en aquestes 17 persones, per respecte. Si no ho fem és possible que les nostres imatges no siguin tot el informatives i clares que nosaltres crèiem “.

Universitat

[Consell interuniversitari de Catalunya] [en català] (PDF) En el projecte Universitat i discapacitat a Catalunya (UNIDISCAT), realitzat pels doctors Emili Soro-Camats de la Universitat de Barcelona i Antoni Vilà de la Universitat de Girona, es presenta un estudi molt detallat sobre els aspectes legals referents a les adaptacions curriculars i sobre la situació actual de l’alumnat amb discapacitat matriculat a les universitats catalanes; en el projecte es fan propostes i suggeriments en relació a les adaptacions curriculars per a aquest tipus d’alumnat.

Comunicació clara

  • Accessibilitat cognitiva, Lectura fàcil i Llenguatge clar en l’administració local [FEMP] (PDF) (en castellà)
  • Ajuntament de Madrid: Comunicació Clara, compromís amb el dret a entendre. (en castellà). El seu propòsit és que la ciutadania comprengui de manera fàcil, directa, transparent, simple i eficaç la informació i les comunicacions que procedeixen d’organitzacions privades i públiques. En l’àmbit de les Administracions Públiques, la Comunicació Clara és essencial perquè la ciutadania exerceixi plenament els seus drets. Per aconseguir-ho, la informació i els documents públics han d’estar redactats i dissenyats de forma clara i inequívoca. I sempre que sigui possible, d’acord amb pautes de lectura fàcil, que permeti la comprensió a les persones amb algun tipus de discapacitat cognitiva o intelectual.La ciutadania té dret a rebre informació clara. L’Ajuntament de Madrid vol crear, liderar i normalitzar una nova cultura que garanteixi la comprensió del que l’Ajuntament vol comunicar. Va més enllà de la transparència, ja que no pretén tan sols oferir tota la informació, sinó ser capaç d’expressar-la de forma senzilla i directa, comprensible i fàcil d’entendre.
    • Què implica per a la ciutadania? La Comunicació Clara no entén a la ciutadania com un subjecte passiu, sinó que busca generar un diàleg i una interacció continus. Pretén augmentar la confiança de les persones en l’Administració, reduir els errors interpretatius, democratitzar l’accés a la informació, promoure l’eficàcia i l’eficiència; així com reduir l’ansietat davant documents de difícil comprensió.
    • Què implica per a les persones que treballen a l’Ajuntament? La Comunicació Clara és alguna cosa més que la simple creació de textos que s’entenguin sense dificultat. Afecta l’elaboració d’informació i documents com notificacions, iniciatives, projectes, i també als elements que els acompanyen (fitxes, contractes, instruccions …), per aquest motiu implica una reorientació comunicativa de tota l’organització: el nou focus és la ciutadania amb dret a entendre .La seva implantació requereix un canvi de cultura comunicativa i l’ús de metodologies rigoroses. Totes les unitats tindran un important paper en aquest projecte, ja que no només es treballarà en aquells documents que afecten a la ciutadania, sinó que també millorarà la comunicació dins de l’Administració. L’Ajuntament de Madrid seguirà així el camí d’altres administracions internacionals que porten treballant en projectes similars des de fa més de 50 anys. És el cas del Regne Unit, Suècia, EUA., Canadà o França, entre d’altres.
    • On anem a veure de forma tangible la Comunicació Clara? El nombre de canals amb què l’Administració es comunica amb la ciutadania ha augmentat en els últims temps de forma considerable. D’una banda, per aconseguir una Comunicació Clara s’adaptarà a tots ells i dominarà totes les seves particularitats. Per una altra, notificacions, requeriments, citacions, plecs, contractes o impresos, tant en les seves versions impreses com en línia, són tan sols alguns dels documents que s’analitzaran amb metodologies de Comunicació Clara per millorar la seva comprensió.
    • Guia pràctica
    • Casos d’estudi i aplicació
  • Com escriure amb claredat . [Comissió Europea] (PDF) (en castellà)
  • DIRAE . [Diccionari invers] (Web) (en castellà)
  • Directrius per a materials en lectura fàcil . [IFLA] (PDF) (en castellà)
  • Guia de Comunicació clara . [Prodigiós volcà] (PDF) (en castellà)
  • Informació per a tothom. Les regles europees per fer informació fàcil de llegir i comprendre. [Plena inclusió] (PDF) (en castellà)
  • Llenguatge clar, comprendre i fer-nos entendre . [Clarity] (PDF) (en castellà)

Documents en format PDF

 

  • Guia d’accessibilitat en documents PDF (2014) [Observatori de l’Accessibilitat] (PDF en castellà): Adaptada a la norma UNE 139803: 2012 . L’accessibilitat dels continguts disponibles a Internet implica també als documents PDF. Per tant, cal assegurar que aquest tipus de documents, que són visualitzats des d’una interfície diferent al navegador web, segueixin sent accessibles.Esta guia d’ajuda es dirigeix ​​als editors de continguts que necessiten generar materials accessibles. Tot i que es tracta des del punt de vista de la generació final d’un document PDF accessible, també recull els passos que cal donar per generar documents accessibles a Office Word o en Lliure Office i que són la base per generar el document PDF final accessible.

    L’accessibilitat dels continguts disponibles a Internet implica també als documents PDF i la resta de documents enllaçats des del HTML. Per tant, cal assegurar que tant els documents ofimàtics com els seus PDFs derivats siguin accessibles.

    Aquests documents no s’han d’utilitzar com a excusa per no generar continguts mitjançant (X) HTML + CSS. En general no s’ha d’abusar dels documents PDF per proporcionar informació, utilitzant-se únicament en determinats casos, com ara fullets, documents legals o documents de naturalesa extensa per als quals sigui convenient proporcionar una versió baixar i imprimir.

    Per generar documents PDF accessibles és imprescindible que els documents gestionats a través d’un processador de textos (Office Word, Libre Office, etc.) siguin accessibles.

  • Consells per crear un document PDF accessible a partir d’un document Microsoft Word accessible. Lourdes Moreno López (PDF en castellà) [UC3M] El programari que es necessitarà és Adobe Professional (a partir de la versió 7.0) (Adobe, 2009) que inclou en ser Professional característiques d’accessibilitat necessàries per a la creació i edició d’un document PDF accessible, a més d’eines automàtiques per a la revisió de l’accessibilitat del document.
  • ¿Els documents PDF són accessibles? (2011) (Web en castellà) [Mireia Ribera]: “Les conclusions de l’estudi (del govern australià) són contundents: es considera que els documents PDF no són encara prou accessibles per a les persones amb discapacitats i com a conseqüència el govern proposa oferir formats alternatius si es vol complir l’accessibilitat .
  • Guia d’accessibilitat d’Adobe Acrobat Reader [Compartolid] (Web en castellà): En aquest article es presentarà la configuració més òptima i comunament utilitzada en Adobe Reader perquè resulti més accessible la lectura de documents PDF amb Revisors i magnificadors de pantalla. La major part de les opcions descrites també serveixen per configurar Adobe Acrobat. Requisits tècnics: Es recomana usar Adobe Reader 9.0 o posterior. Accessibilitat: Si s’usa el Magnificador de Pantalla ZoomText es recomana la versió 9.18.5 o posterior.

 

Documents en format TEXT

General (diversos formats)

  • Accessibilitat – Una guia per a les organitzacions de govern [Microsoft] (PDF) (en castellà) Facultant els governs i als ciutadans amb tecnologia accessible (El document ja no està en línia al web de Microsoft)
  • Continguts accessibles per a persones amb discapacitat [Senat de Xile] (PDF) (en castellà) Per tal de fer accessible els continguts que emanen del Servei Nacional de la Discapacitat, ja sigui per a ús intern o extern, es lliuren les següents indicacions per a l’elaboració de cartes, memos, oficis i mails, entre altres documents.
  • Com fer que la informació sigui accessible per a tots [Euroblind] (Web) (en castellà) La Unió Europea de Cecs demana que la informació sigui accessible per a tothom; això inclou a les persones cegues i deficients visuals; també reclama que l’accés es pugui dur a terme al mateix temps i sense cost addicional. En aquesta publicació ens centrem en l’accessibilitat dels documents impresos i electrònics; es tracta una gran varietat de mitjans, incloent pàgines web, llibres, factures, cartes, fullets etc.
  • Guia de contingut digital accessible [Universitat de Lleida] [en català] Guies de: Word 2003 i 2007, OpenOffice Writer, PowerPoint 2003, Adobe Reader, convertir documents a PDF, reparació de documents PDF, OpenCms, Sakai i editor web FCK Editor.
  • Guia de contingut digital accessible: el vídeo [Universitat de Lleida] [en català] Una guia per  donar pautes, recomanacions i exemples necessaris per poder mostrar informació en format de vídeo digital accessible per a les persones amb diferents discapacitats.
  • Guia de creació de documents electrònics accessibles [Universitat d’Alacant] [en català] (Web) Aquesta guia pretén ser un material de suport per a la creació de documents electrònics accessibles. Al llarg dels diferents apartats s’introdueixen els conceptes bàsics i universals que han de presentar els documents digitals per a ser accessibles per a totes les persones. Per a la posada en pràctica dels conceptes ens recolzem en el processador de textos Microsoft Word de la suite Office per ser el més estès entre la comunitat universitària, no obstant açò, els conceptes són extrapolables a qualsevol processador de textos com Pages de Mac, LibreOffice o un altre, l’única cosa que canviarà serà la utilització de les eines de cada programa. Una vegada afermats els requisits d’accessibilitat ens centrarem a comprendre els fonaments específics dels documents PDF utilitzant per a açò el programa Adobe Professional, prestant especial atenció a la correcció d’errors d’accessibilitat i a la conversió entre formats: de Word a PDF i de PDF a Word. Addicionalment veurem les singularitats dels documents multimèdia i diverses eines per a l’avaluació automàtica de l’accessibilitat de documents Word i PDF i per a la realització de reconeixement de text en els nostres documents i imatges.
  • Guia d’accessibilitat de documents electrònics [UNED] (Web) (en castellà): Tots els membres de la comunitat universitària recorren de manera més o menys habitual a la creació de documents digitals; tenint en compte els diferents tipus de format en què poden elaborar i aquells en què finalment es publiquen o s’envien en algun entorn virtual, l’objectiu d’aquesta guia és la formació en la creació de documents electrònics accessibles, perquè puguin accedir a aquest tipus de documents el major nombre de persones. Confiem en contribuir, a través d’aquesta publicació, a la millora de les condicions d’accessibilitat dels documents electrònics utilitzats amb més freqüència a la nostra universitat i, alhora, donem un pas més en la línia de garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat que formen part de la nostra comunitat universitària. En qualsevol cas, esperem almenys que les reflexions que aquí es contenen i les orientacions que es presenten ajudin a crear la necessitat de donar passos decidits en aquesta direcció.

Google

Documents

Drive

Guies d’ajuda

Lectors de pantalla

En general

  • Lector de pantalla [Universitat d’Alacant] [en català] (Web): Un lector de pantalla és una aplicació programari que tracta d’identificar i interpretar allò que es mostra en pantalla. Aquesta interpretació és representada a l’usuari mitjançant sintetitzadors de text a veu, icones sonores, o una eixida braille. Un lector de pantalla és un producte de suport específicament dissenyat per a persones cegues o amb baixa visió. A través del seu síntexis de veu, els permet accedir a un ordinador, telèfon mòbil o qualsevol dispositiu electrònic .

N.V.D.A.

  • Introducció a N.V.D.A. (Web en castellà) [compartolid.es] que inclou: Descripció, requisits, accessibilitat, instal·lació i configuració, tecla N.V.D.A. , teclat, escriptori, menú i barra de tasques, explorador d’arxius: barra de menú, cintes, barra d’eines; control del volum, revisar i modificar textos, barra de cintes, panells, ajudes, maneres de navegació i comandaments de teclat bàsics.

Lectura fàcil

  • Accessibilitat en la comunicació: Lectura fàcil. Lourdes Moreno i Cristina Franco (PDF en castellà)
    Per tots és sabut que la comunicació és l’eina per la qual accedim a la informació. La manera en què es presenti aquesta informació dóna lloc al fet que la seva comprensió sigui més o menys fàcil. I ja que no totes les persones tenim la mateixa capacitat lectora i / o de comprensió, qualsevol document de domini públic ha de ser comprensible per a tothom.

    Conseqüència d’això, el 1997 la IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) (Web en anglès amb parts en castellà) va crear una sèrie de directrius Internacionals que han estat traduïdes a tots els idiomes de la UE, dins d’un projecte que persegueix fer accessible a tots els ciutadans els serveis i mitjans de comunicació. L’objectiu que es pretén amb aquestes directrius és determinar les pautes que ha de seguir qui redacta un text perquè la seva lectura sigui fàcilment comprensible per tots.

    A Espanya treballa la Associació de Lectura Fàcil (Web en castellà) una entitat sense ànim de lucre, integrada per persones vinculades a la docència ia altres activitats professionals. S’encarrega d’impulsar la producció, edició i difusió dels materials de Lectura Fàcil (LF) elaborats seguint les directrius internacionals de l’IFLA. Constitueix un centre de recursos i d’informació d’iniciatives i projectes relacionats amb la LF, i assessora en l’elaboració de materials i atorga el logotip LF, entre d’altres funcions.

    Aquestes directrius són aplicables a qualsevol format editorial, podent ser llibres, audiovisuals, documents electrònics, etc …, i defineixen com han de ser les característiques de la forma i del contingut del text.
    Les Directrius de Lectura Fàcil (LF) van dirigits a totes les persones que tinguin dificultats per llegir i entendre l’idioma del país en què resideixen. El grup de referència són persones amb discapacitat cognitiva, però són vàlides per a molts altres grups, com els que pateixen un altre tipus de discapacitat que afecta també a la seva capacitat de lectura o comprensió, com els trastorns del llenguatge, sordesa, dislèxia, persones amb un baix nivell cultural, casos en què la llengua materna és diferent de la llengua oficial de la comunitat on es troben, gent gran, etc.,
    Cal tenir especial cura en aquests aspectes a l’hora de dirigir-nos a qualsevol públic quan vam redactar documents, publiquem articles, vam presentar ponències, exposicions … etc.
    Hem d’evitar caure només en els aspectes tècnics en accessibilitat.
    Perquè no només és suficient poder accedir a la informació, sinó també poder entendre la informació a la qual s’està accedint.
    Amb aquest document no es pretén que els textos segueixin fidelment les directrius de l’IFLA, però sí conèixer alguns dels aspectes més importants a l’hora de redactar i donar format a un text, així com informar de les diferents associacions que treballen en el tema de la LF.

Microsoft Office

Excel

Office 2010

  • Guia per elaborar documentació digital accessible. Recomanacions per a Word, Power Point i Excel de Microsoft Office 2010. Lourdes Moreno – Paloma Martínez – Yolanda González (PDF en castellà) [UC3M – CENTAC ] En l’anomenada era de la informació i del coneixement s’ha produït poc a poc un fenomen que avui acceptem com una cosa quotidiana: les persones creem cada vegada més contingut al nostre treball diari. Informes, propostes, ofertes, presentacions, pressupostos, anàlisi i altres tipus de contingut són produïts de forma rutinària en grans quantitats, gràcies a disposar d’ordinadors personals potents i barats, així com eines específiques molt sofisticades. Entre elles, destaca el conjunt d’aplicacions llançada per Microsoft amb el nom d’Office. S’ha convertit en una eina tan comuna que sovint s’inclou el seu coneixement en els diferents recorreguts formatius i se cita com un element imprescindible en un currículum. L’accessibilitat d’aquesta enorme quantitat de contingut produït, tan essencial per a la integració en el món laboral, és una gran assignatura encara pendent. Les eines que composen Office han evolucionat i permeten ia la creació de contingut accessible, però els seus milers d’usuaris ho ignoren. Aquesta guia vol ajudar a millorar el coneixement del que poden fer les eines d’Office pel que fa a l’accessibilitat i permetre que els documents que produïm puguin ser emprats per persones amb molt diferents capacitats.

Word 2003

Word 2007

Word 2010

  • Consells per crear un document Microsoft Word 2010 accessible. Lourdes Moreno López UC3M (PDF en castellà) En aquest document es presenten recomanacions per fer un document Microsoft Word accessible d’Office 2010 (plataforma Windows ). En documentació anterior s’ha tractat recomanacions per a les versions d’Office 2003 (Moreno L, 2006) i de l’Office 2007 (Moreno L, 2011). Les recomanacions es proporcionen tant per a accés per ratolí com per teclat. Com a novetat de Word 2010, es presenta l’eina per avaluar l’accessibilitat d’un document. A més, es donaran les pautes per guardar un document Word accessible en format PDF, i així obtenir fàcilment un document PDF accessible.

Word 2013 i 2016

  • Crear documents de Word accessibles [Microsoft] (Web en castellà) En aquest tema trobareu instruccions pas a pas perquè els documents de Word siguin accessibles per a persones amb discapacitats. Word té moltes característiques integrades que ajuden a les persones amb diferents capacitats a llegir i crear documents. Word també ofereix el verificador d’accessibilitat que cerca elements que poden ocasionar problemes a les persones amb discapacitats.

Normativa

Internacional

W3C Foundation

WCAG 2.0
  • Pautes d’accessibilitat per al contingut web (WCAG) 2.0 (2008) [W3C – Fundació SIDAR] (Web en castellà)
    Traducció de la Fundació Sidar del document original publicat el 2008, i que substitueix la versió 1.0 de les «Pautes d’accessibilitat per a continguts a la web» que el W3C havia elaborat en 1999.Las pautes WAI (Web Accessibility Initiative) ofereixen recomanacions per facilitar l’accés als continguts de les pàgines d’Internet.
  • Test de compliment WCAG 2.0 A / AA [boia.org] En anglès.

Europea

A 301.549: Requisits d’accessibilitat de tots els productes i serveis TIC

  • Requisits d’accessibilitat de l’EN 301.549 aplicables a les apps mòbils natives, obligatoris per llei a partir de 2021 (2018) [Olga Carreras] (Web en castellà): L’objectiu d’aquest article és aclarir quins requisits han de complir les apps natives per a ser conformes amb la norma d’accessibilitat a 301 549. La norma EN 301.549 (en anglès) és la norma europea que recull els requisits d’accessibilitat de tots els productes i serveis TIC, incloses pàgines web, documents electrònics o apps mòbils.El 20 de setembre va entrar en vigor el “Reial Decret sobre l’accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic” que transposa la Directiva europea 2016/2102 i que obliga que les apps natives, almenys del sector públic, siguin accessibles a partir del 23 de juny de 2021 d’acord amb la norma EN 301.549.

Espanyola

Normes UNE

  • UNE 139803: 2012 Requisits d’accessibilitat per a continguts a la web (PDF en castellà):

    Aquesta norma és l’actualització de la Norma UNE 139803, publicada l’any 2004, que estableix requisits d’accessibilitat per a continguts web basant-se en les pautes d’accessibilitat per al contingut web ( WCAG , de l’anglès Web Content Accessibility Guidelines) en la seva versió 1.0, publicades per un dels grups de treball de la “Iniciativa per l’Accessibilitat Web” (WAI, de l’anglès Web Accessibility Initiative) del Consorci del Web (W3C, de l’anglès World Wide Web Consortium).
    La versió 2.0 de WCAG es va publicar al desembre de 2008. Aquestes pautes s’han dissenyat amb l’objectiu de ser aplicades a una àmplia gamma de tecnologies web ara i en el futur, i de ser verificables amb una combinació de proves automatitzades i avaluació humana. WCAG 2.0 és diferent de WCAG 1.0 pel que fa a la seva filosofia, estructura i contingut. D’aquí la necessitat d’actualitzar el contingut d’aquesta norma UNE perquè els seus requisits concorden amb el contingut de WCAG 2.0. Per tal d’evitar la fragmentació del mercat, que podria produir-se en definir normes tècniques locals, i atès que WCAG 2.0 és un document amb gran suport internacional, aquesta norma assenyala quines parts de WCAG 2.0 es consideren requisits i amb quin nivell de prioritat.
  • UNE 139802: 2009 (EN ISO 9241-171) Requisits d’accessibilitat del programari (PDF en castellà): L’objectiu d’aquesta part de la Norma ISO 9241 és proporcionar directrius per al disseny del programari de sistemes interactius per tal d’assolir el màxim nivell possible d’accessibilitat. El disseny de sistemes per augmentar l’accessibilitat contribueix a millorar l’eficàcia, l’eficiència i la satisfacció de les persones que tenen una àmplia varietat de capacitats i preferències. la
    accessibilitat està, per tant, estretament relacionada amb el concepte d’usabilitat (vegeu la Norma ISO 9241-11).
    Els principals procediments per millorar l’accessibilitat de les interfícies persona-sistema són
    – adoptar un enfocament de disseny centrat en la persona (vegeu la Norma ISO 13407);
    – seguir un procés de disseny centrat en el context;
    – proporcionar la capacitat d’individualització (vegeu la Norma ISO 9241-110);
    – oferir a l’usuari instruccions i formació personalitzades.
    És important que els objectius i les característiques d’accessibilitat s’incorporin al disseny el més aviat possible, quan és relativament econòmic, en comparació amb el cost de modificar productes ja dissenyats perquè siguin accessibles, que és molt més gran. Aquesta part de la
    Norma ISO 9241, a més de proporcionar directrius per aconseguir el propòsit anterior, respon a la creixent necessitat de considerar les exigències socials i legislatives per garantir l’accessibilitat, mitjançant la supressió de barreres que impedeixen que les persones participin en activitats quotidianes com ara l’ús de entorns, serveis, productes i informació.
  • Reial Decret 1112/2018 sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic . (2018) (Olga Carreras) (Web / PDF en castellà): L’objectiu d’aquest article és resumir, explicar i difondre el nou Reial Decret 1112/2018 i les seves implicacions, ara que legisla l’accessibilitat dels llocs web i apps mòbils del sector públic a Espanya.

Internacional

Normes ISO

Web

Administracions Públiques

Generalitat de Catalunya

  • Definició L’Acord de Govern de 20 de novembre de 2007 determina que els portals i les pàgines web de la Generalitat de Catalunya han de respectar les pautes d’accessibilitat que compleixen el nivell anomenat doble A (AA), establertes pel consorci World Wide Web (W3C) .
    L’aplicació d’aquestes pautes es basa en la guia d’accessibilitat que elabora la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió del Departament de la Presidència, i que es pot consultar a la pàgina d’accessibilitat de gencat .

    Què és l’accessibilitat?

    El principal objectiu de l’accessibilitat web radica a fer la Web més accessible per a tots els usuaris, independentment de les circumstàncies i els dispositius involucrats a l’hora de consultar la informació. Partint d’aquesta idea, una pàgina accessible ho serà tant per a una persona amb discapacitat com per a qualsevol altra que es trobi en circumstàncies que dificultin el seu accés a la informació (en un ambient amb soroll, en una situació en la qual la seva atenció visual i auditiva no estigui disponible, etc.).
    Fer un lloc web accessible és comprendre que la gent utilitza la Web de diferents maneres. Per tant, el lloc web haurà de presentar la informació d’una manera que les persones puguin accedir-hi sigui quin sigui l’equip (maquinari) i els programes (programari) que estiguin utilitzant, i independentment de com naveguin per aquell lloc web.

      • Aplicació

        El web gencat s’ha construït amb l’ànim de facilitar l’accés universal a totes les persones que el consulten independentment de les seves capacitats, físiques, sensorials o intel·lectuals, i del context tècnic d’ús amb què ho fan (tipus de dispositiu, programari, velocitat de la connexió, condicions ambientals, etc.).

        Per això, es treballa amb l’objectiu d’adaptar tot el web a les recomanacions del Consorci World Wide Web W3C per tal d’eliminar les barreres que dificulten l’accés a la informació i la comunicació. Aquestes recomanacions es concreten en les pautes d’accessibilitat del web WCAG 2.0. Aquestes pautes WCAG 2.0 es referencien a la Norma UNE  139803:2012, que actualitza i substitueix l’anterior, de 2004, que feia referència a les normes WCAG 1.0.

        El compromís de la Generalitat de Catalunya és arribar a complir el nivell de conformitat ‘Doble-A’ (AA), tal com les legislacions europea, espanyola (Reial decret 1494/2007, de 12 de novembre) i catalana (Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat), exigeixen a les administracions públiques.

    • Normativa

      • Portal de l’administració electrònica espanyol [en català]
        L’accessibilitat és una problemàtica tractada i considerada àmpliament tant en àmbits nacionals com a internacionals. Per això s’han creat una sèrie de recursos que permeten especificar les característiques que han de complir els continguts disponibles mitjançant tecnologies Web en Internet, Intranets i un altre tipus de xarxes informàtiques, perquè puguin ser utilitzats per la major part de les persones, incloent persones amb discapacitat i persones d’edat avançada, de forma autònoma o mitjançant les ajudes tècniques pertinents.Entre aquests recursos destaquen:

        Norma UNE 139803:2012. Requisits d’Accessibilitat per a continguts a la web.

        És un norma espanyola de recent aprovació (juliol de 2012) que estableix els requisits d’accessibilitat per als continguts web. Quant als seus requisits referencia completament a les Pautes d’Accessibilitat per al contingut web  de la Iniciativa per a l’Accessibilitat Web (WAI) del Consorci de la Web (W3C) per tant hi ha una equivalència directa entre elles. Aquesta norma actualitza la UNEIX 139803:2004.

Firefox

Normativa internacional

Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.0

Aquesta és la norma bàsica d’accessibilitat web i és la “biblia” de la que surt tot lo demés.

  • Directrius per a l’accessibilitat del contingut web (WCAG), versió 2.0. [en català] Les Directrius per a l’accessibilitat del contingut web, versió 2.0 (WCAG 2.0) comprenen un ampli ventall de recomanacions per fer el contingut web més accessible. L’aplicació de les directrius facilitarà l’accés al contingut a un conjunt més ampli de persones amb discapacitat, incloses les persones cegues i amb baixa visió, sordes i amb pèrdua auditiva, amb trastorns de l’aprenentatge, amb limitacions cognitives, amb moviment limitat, amb dificultats en la parla, fotosensibles i amb qualsevol combinació de les discapacitats anteriors. El seguiment d’aquestes directrius farà que majoritàriament el contingut web sigui més usable per a tots els usuaris en general. Els criteris d’èxit de les WCAG 2.0 s’han redactat com a declaracions verificables d’àmbit no exclusius d’una tecnologia. En documents separats, s’ofereix orientació sobre com satisfer els criteris d’èxit en tecnologies concretes i informació general sobre com interpretar-los.
  • Test d’acompliment de la norma WCAG 2.0 [en català] detallat de la Fundación CTIC.

Manuals i documents de formació i ajut

  • Accessibilitat i usabilitat web [en català] [PDF] de Marcel García Vacas.
    Les pàgines web són un servei universal. Des de qualsevol racó del món, en qualsevol condició, fent servir molts i diversos dispositius d’accés, una pàgina web haurà de poder ser visitada per totes aquelles persones que disposin de connexió a Internet. Aquest fet fa que les pàgines web hagin de ser accessibles per a qualsevol perl d’usuari que les pugui consultar. També, per altra banda, que una pàgina web sigui més o menys visitada depèn del fet que sigui més o menys amigable per a l’usuari.
    En aquesta unitat es treballen els conceptes d’accessibilitat i usabilitat web i la importància que una web estigui dissenyada seguint els estàndards que es defineixen en aquests àmbits.
    En l’apartat Accessibilitat web s’explica com garantir que qualsevol persona, independentment de les seves condicions físiques/cognitives i culturals, pugui accedir de manera efectiva a una pàgina web determinada. Així, s’exposa la normativa desenvolupada per WCAG, pertanyent al consorci W3C, que permetrà denir les pautes i els criteris que ha d’acomplir una web per aconseguir un dels tres graus d’accessibilitat (A, AA o AAA). Seguidament, es proporcionaran un seguit d’eines informàtiques per fer l’anàlisi i l’avaluació de l’accessibilitat web i s’aplicaran, en un cas pràctic, tots els conceptes estudiats. També s’explicarà com s’adapten els navegadors i altres tipus de tecnologies a l’accessibilitat web.
    Finalment, es veu com una web dissenyada sota els paràmetres d’accessibilitat beneficia el posicionament a la xarxa (SEO) i el màrqueting digital, conceptes dels quals també es fa una breu exposició.
    L’apartat Usabilitat web s’inicia explicant la importància de conèixer els objectius d’una web i el perl d’usuaris que hi accediran per al disseny d’una interfície. Així, s’introdueix el concepte d’usabilitat com el conjunt d’aquells elements que fan que la web sigui amigable, atractiva, intuïtiva i fàcil d’aprendre. Seguidament, s’expliquen els principis d’usabilitat i també les tècniques i les eines informàtiques per tal de fer una anàlisi objectiva de qualsevol web. Finalment, s’explica com portar a terme la verificació de la usabilitat des de diferents navegadors i dispositius, i en un cas pràctic s’apliquen tots els conceptes estudiats.
    En finalitzar aquesta unitat hauríeu de ser capaços de desenvolupar, analitzar i avaluar una web seguint els estàndards denits d’accessibilitat i usabilitat web. Per superar amb èxit aquesta unitat caldrà que estudieu el material i que feu les activitats i els exemples que s’hi proporcionen.
  • Del bloc d’Olga Carreras Montoto , entre molts articles interessants (Web en castellà):

Spotify

  • Com controlar Spotify amb dreceres de teclat des de qualsevol pestanya de Chrome o Firefox (web en castellà): Per a això, anem a haver de recórrer a una extensió Spotify Web Player Hotkeys si fem servir Google Chrome i Spotify Hotkeys si fem servir el navegador de Mozilla. Dues extensions que estan disponibles per a baixar de forma totalment gratuïta a la Chrome Web Stores i la pàgina oficial de complements de Mozilla Firefox i que ens permetran configurar dreceres de teclat per controlar Spotify des de qualsevol pestanya del navegador.