Miscel·lània

(En actualització permanent)

En castellà

Aquesta relació és complementaria i convé donar-li un cop d’ull: Miscelánea


Accessibilitat Universal

Definicions

  • Generalitat de Catalunya
    • “L’accessibilitat universal implica que qualsevol persona pugui disposar i utilitzar les infraestructures i els serveis o productes en igualtat de condicions, independentment de la seva condició física, psíquica o sensorial. Aquest concepte és aplicable a dues formes bàsiques d’activitat humana: la mobilitat i la comunicació. Totes dues poden estar subjectes a limitacions com a conseqüència de l’existència de barreres.”
  • Viquipèdia
    • “L’accessibilitat és el grau en el qual les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seves capacitats tècniques, psíquiques o físiques.[1]Per tal d’augmentar la integració de persones i reduir l’exclusió social es poden prendre mesures per augmentar l’accessibilitat. Segons la discapacitat aquestes mesures poden ser arquitectòniques (suprimir llindars per a facilitar el passeigs amb cadira de rodes, posar paviment amb relleu especial per guiar persones cegues, posar a disposició la informació simultàniament en més d’un canal (visual, auditiu, tàctil…), adaptar el lloc de treball, fins i tot utilitzar un llenguatge senzill, entenible per un màxim de persones.[2] En general, les mesures s’afanyen per augmentar l’autonomia de cadascú de manera de poder viure lliure, quan més possible accedir als llocs, la informació i serveis sense ajuda de tercers. Aquestes normes i mesures han de contribuir a augmentar l’autoestima i la qualitat de vida.En lloc d’aïllar com ho va ser el cas al segle passat, per exemple, un jove cec en una escola de cecs, es tendeix a adaptar l’escola pública, de forma que tal persona hi pugui estudiar integrada amb tota normalitat. Aquesta filosofia té l’avantatge que tothom aprèn conviure amb gent amb tota mena de capacitats i discapacitats diferents. Les primeres iniciatives, des de la fi del segle XX van ser la supressió de barreres arquitectòniques, com ho va ser un dels primers decrets de la jove Generalitat de Catalunya el 1984.[3]A poc a poc, el concepte d’accessibilitat va evolucionar per tal d’incloure no només les persones caminant amb cadires de rodes a «persones amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o mental, gent gran o persones amb altres tipus de diversitat funcional que viuen situacions de desigualtat d’oportunitats, de discriminació i de dificultats per a la participació social i per a l’exercici de llurs drets, a causa de l’existència de barreres físiques, en la comunicació o d’actitud que els ho impedeixen», com s’explica al preàmbul de la nova llei del 2014 de la Generalitat de Catalunya.[4] És una de les àrees més important per aconseguir l’efectivitat de la política d’integració de les persones amb discapacitats.[5]

Convenció de la ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat i el protocol facultatiu

  • Text complert de la convenció i del protocol facultatiu (PDF): La Convenció va suposar un avançament en els drets de les persones amb discapacitat. Va ser aprovada al desembre de 2006 a la seu de Nova York de les Nacions Unides. S’amplia el concepte de discapacitat, entenent-lo com “el resultat de la individualitat -restriccions permanents- en relació a les exigències que l’entorn planteja”. Els principis generals de la Convenció són: el respecte de la dignitat inherent, l’autonomia i la independència, la no discriminació, la participació i inclusió plenes i efectives en la societat, el respecte per la diferència i l’acceptació de la diversitat, la igualtat d’oportunitats, l’accessibilitat, la igualtat entre home i dona i el respecte a l’evolució de les facultats i la identitat dels infants.
  • Web espanyola de la Convenció

Certificació / Normalització: Sistemes de Gestió d’Accessibilitat Universal

  • AENOR

    • L’adopció d’un sistema de gestió de l’Accessibilitat Universal garanteix a totes les persones, amb independència de l’edat o discapacitat, les mateixes possibilitats d’accés a qualsevol part de l’entorn construït, com també l’ús i gaudi dels serveis que s’hi presten amb la màxima autonomia d’utilització possible.

      Complint els requisits DALCO (Deambulació, Aprehensió, Localització y Comunicació) de la norma UNE 170001-1:2007, l’organització estarà preparada per garantir que és accessible, i que aquesta accessibilitat no és ocasional i es mantindrà al llarg del temps. S’aborda el tema de l’accessibilitat universal com la condició que han de complir els entorns, processos, productes, així com els instruments i dispositius per ser utilitzables i practicables en condicions de seguretat, comoditat i igualtat, de la forma més autònoma i natural possible, per totes les persones i en particular, per aquelles que tenen alguna discapacitat.

      L’accessibilitat universal aplicada als entorns laborals manifesta un compromís per part de les empreses amb la societat creant entorns en els quals qualsevol persona, independentment de les seves capacitats, pugui desenvolupar les seves activitats laborals en condicions d’igualtat d’oportunitats que la resta dels seus companys. L’adopció d’aquesta norma facilita a les empreses que desenvolupen la responsabilitat social empresarial la integració en el mercat laboral de les persones amb discapacitat.

      L’adopció de la norma UNE 170001-2 suposa un compromís social de l’organització amb la igualtat de drets i oportunitats a totes les persones independentment de les seves capacitats. D’aquesta manera qualsevol client que vulgui accedir a un entorn i rebre els serveis que s’hi prestin, podrà fer-ho ja que l’empresa haurà dotat d’accessibilitat els seus entorns i haurà tingut en consideració els processos de prestació dels serveis de manera que aquests puguin arribar a totes les persones.

    • Veure més informació i els documents a la secció en castellà

Estudis

  • L’accessibilitat universal i el disseny per a totes les persones factor clau per a la inclusió social des del design thinking curricular. Jesús Hernández-Galán, Yolanda Mª de la Fuente i Maribel Campo:  L’article presenta el disseny de la nova formació en intervenció social per a totes les persones des de l’accessibilitat universal, en concret el cas de les professions socials, a través de la metodologia del design thinking curricular. S’hi tracta la relació íntima que sorgeix de vincular dos conceptes, d’una banda la inclusió –que respon positivament a la diversitat de les persones i a les diferències individuals, entenent que la diversitat no és un problema, sinó una oportunitat per a l’enriquiment de la societat, a través de la participació activa en la vida familiar, en l’educació, en el treball i en general en tots els processos socials, culturals i en les comunitats (UNESCO, 2005)– i, d’altra banda, l’accessibilitat, com un nou paradigma de la integralitat en la intervenció dels nous i les noves professionals dedicats al sectors socials.

Ciutat accessible

  • Accessibilitat a festes populars [Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona]
    • Extracte de les recomanacions per a l’organització de festes populars i actes públics al carrer:
      • A la programació:
        • Programació d’activitats accessibles amb sistemes alternatius a la comunicació en imatge i veu (interpretació en llenguatge de signes, subtitulació o sobre-titulació, anell magnètic, emissores FM, materials en Braille, suport web…).
        • Programació d’activitats accessibles adreçades a col·lectius específics de persones amb discapacitat com visites guiades amb suports diversos (interpretació amb llenguatge de signes, autodescripció per a persones cegues, suport per a persones amb discapacitat intel·lectual…).
        • Programació d’activitats inclusives que prevegin l’accés i la participació de  persones amb discapacitat (especialment per a públic infantil).
        • Programació d’activitats de sensibilització sobre la discapacitat adreçades al conjunt de la ciutadania i a càrrec d’entitats del sector.
        • Formació de les persones voluntàries o contractades que fan tasques d’atenció al públic en l’atenció de persones amb diferents discapacitats.
      • A la comunicació:
        • Accessibilitat de tots els canals de comunicació (fullets, cartells, comunicació digital…)
        • Accessibilitat dels panells d’informació i la senyalística de la festa.
        • Informació sobre les mesures d’accessibilitat, el transport públic, les reserves d’aparcament i les alternatives a la informació telefònica a tots els canals de comunicació (materials impresos, webs, 010…).
      • A les infraestructures:
        • Itineraris, estands i carpes que garanteixin l’accés i la mobilitat de les persones amb mobilitat reduïda.
        • Tarimes i lavabos que garanteixin l’accés i la mobilitat de les persones amb mobilitat reduïda.
        • Reserva d’espai per a persones amb cadira de rodes.
        • Reserva de seients per a persones amb discapacitat visual i auditiva.
        • Reserva de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda.

Disseny Universal

  • Viquipèdia
    • El disseny universal o disseny inclusiu és un paradigma del disseny que dirigeix les seves accions al desenvolupament de productes i entorns de fàcil accés per al major nombre de persones possible, sense la necessitat d’adaptar-los o redissenyar-los d’una forma especial. El concepte sorgeix del disseny sense barreres, del disseny accessible i de la tecnologia assistida de suport.[1] A diferència d’aquests conceptes, el disseny universal aconsegueix tots els aspectes de l’accessibilitat i es dirigeix a totes les persones, incloses les persones amb discapacitat. Resol el problema amb una visió holista, partint de la idea de la diversitat humana; a més, té en compte la manera com es ven el producte i la imatge de producte perquè aquests, a més de ser accessibles, puguin vendre’s i captar tot el rang de consumidors.El propòsit del disseny universal és simplificar la realització de les tasques quotidianes mitjançant la construcció de productes, serveis i entorns més senzills d’usar per totes les persones i sense cap esforç. El disseny universal, doncs, beneficia a totes les persones de totes les edats i habilitats.

Entitats i Institucions

Generalitat de Catalunya

 Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

Termcat

Observatoris

Turisme accessible